En aquest blog exposarem les tres lleis de Mendel, a un nivell apte per a un alumne de 4t ESO.
Les lleis de Mendel són un conjunt de regles bàsiques que expliquen la transmissió hereditària dels caràcters de cada espècie. Aquestes lleis no són exactes, ni ens dónen dades totalment fiables, però ens ajuden a fer un càlcul estadístic de les probabilitats que té una parella d'individus de transmetre un caràcter o un altre als seus descendents, i de que aquest es manifesti.
Aquestes tres lleis deriven dels experiments que Gregor Mendel va realitzar durant tota la seva vida, mitjançant el cultiu i la reproducció controlada de Pisum sativum (pèsols), i la observació dels seus fenotips (expressió del genotip en un determinat ambient).
Per tal de comprendre les lleis recomano repassar els següents conceptes:
Gen, al·lel, cromosoma, genotip, fenotip, locus, individu homozigòtic, individu heterozigòtic, caràcter, gen dominant, gen recessiu, individu haploide i individu diploide.
Sé que ni els has llegit, obre el llibre i fes una repassadeta, va.
viernes, 4 de enero de 2013
jueves, 3 de enero de 2013
Primera llei de Mendel: Llei d'uniformitat
"Si s'encreuen dues races pures (homozigòtiques) per a un caràcter, obtenim una F1 (primera generació de descendents) idèntics entre ells per aquest caràcter (genotípica i fenotípicament), i fenotípicament idèntics a un dels pares".
Exemple: s'aparellen dos individus de raça pura (és a dir, amb els dos al·lels del mateix caràcter iguals), un amb els gens AA i l'altre amb els gens aa. Tots els descendents directes d'aquesta parella genotípicament seran Aa, ja que es formaran a partir de la combinació d'un dels gens de l'individu AA i un dels gens de l'individu aa, de manera que la única combinació possible és l'Aa. Fenotípicament manifestaran el gen que sigui dominant (per exemple si A>a, el gen A serà el dominant i l'a el recessiu), de manera que seran iguals entre ells, i també seran iguals que un dels progenitors, en aquest cas de l'AA (que manifestarà el gen A) i per tant diferents de l'individu aa (que manifestarà el gen a).
Exercicis resolts: www.bioygeo.info/pdf/28_problemas_resueltos.pdf
Exercicis a realitzar:
1) S'aparellen dues pesoleres homozigòtiques, una amb el caràcter "pèsol groc" dominant i l'altra amb el caràcter "pèsol verd" recessiu. De quin color sortiran els pèsols dels descendents? Seran homozigòtics o heterozigòtics? Per què? (a les dues preguntes)
2) Aparellem dues pesoleres homozigòtiques, una amb el caràcter "pèsol llis" i una altra amb el caràcter "pèsol rugós"; si la primera línia de descendents surten amb els pèsols rugosos, digues quin serà el caràcter dominant i quin el recessiu, i escriu el genotip d'aquests descendents.
Exemple: s'aparellen dos individus de raça pura (és a dir, amb els dos al·lels del mateix caràcter iguals), un amb els gens AA i l'altre amb els gens aa. Tots els descendents directes d'aquesta parella genotípicament seran Aa, ja que es formaran a partir de la combinació d'un dels gens de l'individu AA i un dels gens de l'individu aa, de manera que la única combinació possible és l'Aa. Fenotípicament manifestaran el gen que sigui dominant (per exemple si A>a, el gen A serà el dominant i l'a el recessiu), de manera que seran iguals entre ells, i també seran iguals que un dels progenitors, en aquest cas de l'AA (que manifestarà el gen A) i per tant diferents de l'individu aa (que manifestarà el gen a).
Exercicis resolts: www.bioygeo.info/pdf/28_problemas_resueltos.pdf
Exercicis a realitzar:
1) S'aparellen dues pesoleres homozigòtiques, una amb el caràcter "pèsol groc" dominant i l'altra amb el caràcter "pèsol verd" recessiu. De quin color sortiran els pèsols dels descendents? Seran homozigòtics o heterozigòtics? Per què? (a les dues preguntes)
2) Aparellem dues pesoleres homozigòtiques, una amb el caràcter "pèsol llis" i una altra amb el caràcter "pèsol rugós"; si la primera línia de descendents surten amb els pèsols rugosos, digues quin serà el caràcter dominant i quin el recessiu, i escriu el genotip d'aquests descendents.
miércoles, 2 de enero de 2013
Segona llei de Mendel: Llei de segregació
"Els factors hereditaris que informen sobre un mateix caràcter no es fusionen ni es barregen, sinó que se separen i es reparteixen en el moment de la formació dels gàmetes."
Durant la meiosi de les cèl·lules sexuals d'un individu, es produeixen uns gàmetes que posseeixen la meitat de la informació genètica d'individu. És a dir, partint d'un ésser diploide amb dues informacions per a cada caràcter, obtenim un d'altre amb una sola informació de cada caràcter, que es fusionarà amb un gàmete d'un individu del sexe oposat per a formar un nou individu diploide.
Exemple: Partint d'aquesta base, si tenim un individu Aa i un d'altre aa, el primer secretarà gàmetes A i gàmetes a, i el segon únicament secretarà gàmetes a. Els descendents només poden ser Aa o aa.
Per a representar això, generalment es fa un quadre de Punnet (a la primera columna es col·loquen els gens d'un individu, i a la primera fila els gens del segon individu, i es fan els encreuaments pertinents a la resta de requadres)
Exercicis a realitzar:
3) Aparellem una pesolera heterozigòtica amb els pèsols grocs i una altra d'homozigòtica amb els pèsols grocs. El caràcter "pèsols grocs" és dominant. Quin tant per cent de probabilitat hi ha de que surti un descendent amb els pèsols verds?
4) Aparellem dues pesoleres heterozigòtiques per al gen "color dels pèsols". El caràcter "pèsols grocs" és dominant respecte al de "pèsols verds". Quina probabilitat hi ha de que en neixi una pesolera amb els pèsols grocs?
Durant la meiosi de les cèl·lules sexuals d'un individu, es produeixen uns gàmetes que posseeixen la meitat de la informació genètica d'individu. És a dir, partint d'un ésser diploide amb dues informacions per a cada caràcter, obtenim un d'altre amb una sola informació de cada caràcter, que es fusionarà amb un gàmete d'un individu del sexe oposat per a formar un nou individu diploide.
Exemple: Partint d'aquesta base, si tenim un individu Aa i un d'altre aa, el primer secretarà gàmetes A i gàmetes a, i el segon únicament secretarà gàmetes a. Els descendents només poden ser Aa o aa.
Per a representar això, generalment es fa un quadre de Punnet (a la primera columna es col·loquen els gens d'un individu, i a la primera fila els gens del segon individu, i es fan els encreuaments pertinents a la resta de requadres)
Exercicis a realitzar:
3) Aparellem una pesolera heterozigòtica amb els pèsols grocs i una altra d'homozigòtica amb els pèsols grocs. El caràcter "pèsols grocs" és dominant. Quin tant per cent de probabilitat hi ha de que surti un descendent amb els pèsols verds?
4) Aparellem dues pesoleres heterozigòtiques per al gen "color dels pèsols". El caràcter "pèsols grocs" és dominant respecte al de "pèsols verds". Quina probabilitat hi ha de que en neixi una pesolera amb els pèsols grocs?
martes, 1 de enero de 2013
Tercera llei de Mendel: Llei d'independència
"En els heterozigots per dos o més caràcters, cada caràcter es transmet a la següent generació filial independentment de qualsevol altre caràcter."
Quan tenim un individu i n'estudiem dos caràcters no antagònics, aquests no es poden barrejar entre ells, sinó que es faran les recombinacions de forma independent tal com explica a la primera llei.
Per exemple: Si prenem dos híbrids homozigòtics per a dos caràcters (una pesolera amb les beines llises i grogues [AABB] i una d'altra amb les beines lrugoses i verdes [aabb]) (on A>a, i B>b), i els aparellem, obtindrem una primera generació d'individus heterozigòtics AaBb, amb les beines llises i grogues. D'aquesta F1 poden sortir gàmetes AB, Ab, aB o ab. Si aparellem els individus de la F1 entre ells, obtindrem un quadre com aquest:
Com podem veure, de cada 16 descendents, 9 tindran la beina llisa i groga, 3 llisa i verda, 3 rugosa i groga, i només un la tindrà rugosa i verda.
Exercicis a realitzar:
1) Quina probabilitat hi ha de que, aparellant un individu homozigòtic per al caràcter recessiu "pèsol verd" i heterozigòtic per al caràcter de la textura (amb els pèsols llisos) i un altre individu amb els pèsols grocs (heterozigòtic) i homozigòtic per al caràcter recessiu "pèsols rugosos" neixi un individu amb els pèsols grocs i llisos?
2) Escriu els possibles gàmetes que pot secretar una pesolera homozigòtica per al caràcter dominant "pèsols grocs" i heterozigòtica per al caràcter "textura del pèsol", amb els pèsols llisos. Subratlla, d'aquests, els que puguin originar (combinats amb un gàmete de qualsevol altre pesolera) un individu amb els pèsols verds i rugosos. Ara, encercla els que puguin originar de la mateixa manera un individu amb els pèsols grocs i llisos.
Quan tenim un individu i n'estudiem dos caràcters no antagònics, aquests no es poden barrejar entre ells, sinó que es faran les recombinacions de forma independent tal com explica a la primera llei.
Per exemple: Si prenem dos híbrids homozigòtics per a dos caràcters (una pesolera amb les beines llises i grogues [AABB] i una d'altra amb les beines lrugoses i verdes [aabb]) (on A>a, i B>b), i els aparellem, obtindrem una primera generació d'individus heterozigòtics AaBb, amb les beines llises i grogues. D'aquesta F1 poden sortir gàmetes AB, Ab, aB o ab. Si aparellem els individus de la F1 entre ells, obtindrem un quadre com aquest:
Exercicis a realitzar:
1) Quina probabilitat hi ha de que, aparellant un individu homozigòtic per al caràcter recessiu "pèsol verd" i heterozigòtic per al caràcter de la textura (amb els pèsols llisos) i un altre individu amb els pèsols grocs (heterozigòtic) i homozigòtic per al caràcter recessiu "pèsols rugosos" neixi un individu amb els pèsols grocs i llisos?
2) Escriu els possibles gàmetes que pot secretar una pesolera homozigòtica per al caràcter dominant "pèsols grocs" i heterozigòtica per al caràcter "textura del pèsol", amb els pèsols llisos. Subratlla, d'aquests, els que puguin originar (combinats amb un gàmete de qualsevol altre pesolera) un individu amb els pèsols verds i rugosos. Ara, encercla els que puguin originar de la mateixa manera un individu amb els pèsols grocs i llisos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)