Lamarck: l'inici de l'evolucionisme

Lamarck, també estudiant els fòssils, va arribar a conclusions contraposades a les de Cuvier. Ell va opinar que les espècies no apareixien i desapareixien, sinó que anaven canviant; evolucionant.
Lamarck va observar que cada espècie vivia en hàbitat per al qual estava adaptada, cosa que el va portar a la conclusió de que l'evolució de les espècies que ell proposava venia determinada pel medi on vivien.
Les característiques principals i més importants de la teoria evolucionista de Lamarck són:

• Els caràcters de les espècies tenen tendència a la complexitat. És a dir, els individus tenen tendència a canviar a la seva forma més adaptada al medi on viuen.
• Els canvis que pateixen les espècies són hereditaris, i es transmeten de generació en generació.

Teoria preevolutiva: El fixisme

Fins al segle XIX, es pensava que els éssers vius eren immutables, i que sempre havien estat igual. El descobriment de fòssils d'animals ja extingits va fer pensar a Cuvier (d'idees fixistes) que les espècies existien a la terra durant un període concret de temps, i després d'una catàstrofe aquestes desapareixien. Posteriorment, la terra s'omplia de noves espècies. Aquesta variant del fixisme va ser anomenada catastrofisme.