Lamarck: l'inici de l'evolucionisme

Lamarck, també estudiant els fòssils, va arribar a conclusions contraposades a les de Cuvier. Ell va opinar que les espècies no apareixien i desapareixien, sinó que anaven canviant; evolucionant.
Lamarck va observar que cada espècie vivia en hàbitat per al qual estava adaptada, cosa que el va portar a la conclusió de que l'evolució de les espècies que ell proposava venia determinada pel medi on vivien.
Les característiques principals i més importants de la teoria evolucionista de Lamarck són:

• Els caràcters de les espècies tenen tendència a la complexitat. És a dir, els individus tenen tendència a canviar a la seva forma més adaptada al medi on viuen.
• Els canvis que pateixen les espècies són hereditaris, i es transmeten de generació en generació.